dimarts, 6 de juny del 2017

Si donaria la vida per tu? Mil cops, durant els 365 del any.
Ja ho saps, saps que ets el meu refugi, saps que ets com aquell llibre que em protegeix de la llibertat, saps que el mínim contacte amb tu em calma, em calma tots aquells pensaments que em volen esfonsar. També saps de sobres que ets l'única persona que pot fer que m'aicxequi amb un somnriure i l'única que em pot fer realment feliç. Em fas ser la persona més feliç d'aquest univers i més igual els altres, em dona igual mentres que estiguis tu al meu costat '26


No ho hagues aconseguit sense tu, no hauria pogut segint endavant amb aquesta bogeria sense la teva ajuda, sense la teva manera de treurem somnriures. No hauria pogut seguir endavant si tu no haguesis estat amb mi, fent bogeries per fer-me feliç. 
No hauria pogut seguir endavant sense tots aquests records junts, amb les ganes de veure't cada dia perquè tu em fas senti important, tu em fas sentir millor, però tu no em fas se senetir millor, sino que tu m'ajudes a ser-ho,a creure, m'ajudes a conseguir els meus objectius, a no rendir-me, a lluitar.
I si, m'he donat compte tard però saps que ets el motor que fa que jo funcioni, perquè tu ets la peça que avans em faltava perquè tot gires, per ajudar-me a somiar amb gran. I només per això T'ESTIMO, si, t'estimo, i més igual el que pensin els altres, tu em fas sentir sencera '26


Mai es tard per canviar el que ens molesta, mai es tard per intententar coses noves. Mai, mai es tard per sentir-se valent, per sentir-se que pots amb tot.
Si m'hagues caigut cada vegada que tenia una pedra al camí, no sabria el significat de FELICITAT. Enrecorda't, si hi ha alguna pedra esquiva-la o sinó et cauras i això no ho has de fer, perquè despres costa aixecar-se, desprès no hi ha ningú que t'ajudi.
I amb serió, canvia a aquesta persona de la teva vida, la que està nomès perquè tu l'ajudis però ella a tu no, aquelles persones que quan més necessites que t'ajudin, però no estan al teu costat.


Vale si sóc una idiota, però no ho puc evitar. No puc evitar el somnriure que em surt al rebre un missatge teu, no puc amagar l'alegria al llegir el teu nom a la pantalla, esperant aquell missatge breu, que per tu no significa res però per mi... m'alegres la setmana, aconsegueixes que vulgui afrontar tot amb moltes ganes, que vulgui intentar convèncer-me a mi mateixa de que no sóc tan dolenta. Potser no m'hauria d'afectar així, pot ser sóc una paranoica o potser es que m'estic fent il·lusions, però més igual, més igual tot perquè tu em fas feliç, em fas oblidar tot lo demes. Gràcies per tots els missatges, per aquells missatges que a mi m'han donat el somnriure més bonic que mai havia vist que me'l tregues ningú '26

Sabem que ja res serà el mateix, sabem que aixó farà mal.
Sabem que ens farà mal al veure que tot ha canviat, que ja res es igual que abans, que les coses cambien durant el temps. 
Sabem que aquell retrobament ens pot matar, sabem que segurament derramem el mar amb llàgrimes que tenim dins però ens dona igual. Ens dona igual perquè confiem amb que res haigi canviat, amb que seguirem donant la vida per la altra com ho feiem fa uns anys, però joder, per molt que faci mal, em d'admetre que les coses han canviat i això ens inclou a nosaltres.


dimarts, 11 d’abril del 2017

El meu pare em va explicar que per a fer feliç a una dona, no fa falta molt.. es a dir.. no és necesita molt esforç, però es necesita molta passió. 
No fa falta els diners però si creativitat.
Porta-la de paseig- em deia.
Porta-la als racons de la ciutat.
Porta-la a mirar les coses petites, a veure les velletes com reguen les plantes als balcons. Que les caminates ajudent, també a enamorar-se més, perquè quan camines els pensaments estupids marxen i només queda el present.
Porta-la a menjar alguna cosa, per a descansar de la caminada junts... beure, riure... fes-la riure.
Si desprès de menjar et diu "Jo encara tinc gana, sopem?" significa que aquesta persona està bé amb tu.



Per què busques el que vas perdre, si quan ho vas tenir no ho vas sapiguer cuidar... ara camines amb melancolia pel carrer... recordant cada cosa que vam viure... cada alegria que vam tenir... cada història compartida... però van ser els teus propis actes que van fer que tot això no valgues per a res.